Document Milton William Cooper (1) 1-Introducció 2-Abans del Projecte Majestic 12. 3-Presència Alien a la Terra 4-Recopilant informació 5-La primera víctima 6-El EBE 7-Creació de la NSA 8-Un nou President 9-Dirigint-se cap a la Terra 10-El tractat formal 11-Bases subterrànies 12-Àrea 51 i S4. 13-Confidencial 14-Fundació del Majestic 12 15-Decepció i mutilacions 16-El grup d'estudi 17-Experimentació genètica 18-Alternatives 1, 2 i 3. 19-El veritable programa espacial 20-L'assassinat de Kennedy 21-Tecnologia extraterrestre 22-Nixon, forçat a dimitir 23-Pla de contingència 24-Estat d'emergència i camps de concentració 25-Agents governamentals secrets 26-Majestic 12 avui 27-Alien Manipulació 28-Conclusions 1-Introducció En els anys que van seguir a la segona guerra mundial, els Estats Units es van enfrontar a tot un seguit d'esdeveniments que canviarien, més enllà de l'imaginable, no només la seva visió del futur, sinó el de tota la humanitat. El President Truman i els més alts càrrecs del seu estat major, a pesar de resultar vencedors de la guerra més cara i mortífera de tota la història humana, solament van poder constatar la seva impotència enfront d'aquests esdeveniments sorprenents. 2-Abans del Projecte Majestic 12. En aquell temps, els Estats Units havien descobert, millorat i experimentat la bomba atòmica, i per tant, eren l'única nació de la terra que posseïa un arma que tenia el poder de destruir, no només a l'enemic més perillós, sinó la terra sencera. Posseïen l'economia més floreixen, la tecnologia més avançada, el nivell de vida amb millors perspectives; eren els que exercien la major influència sobre el món i disposaven de la potència militar més important i potent de tota la història de la humanitat. Per això, difícilment ens podem imaginar el desemparament i el descoratjament que es va apoderar de l'elit del govern dels Estats Units, quan van haver d'admetre que una nau espacial, dirigida per entitats semblants a insectes d'una espècie totalment desconeguda, es va estavellar en el desert de Nou Mèxic. Entre gener de 1947 i desembre de 1952, no menys de 16 enginys espacials es van estavellar o van haver d'efectuar un aterratge d'emergència. Es van trobar llavors 65 extraterrestres morts i un supervivent que va ser immediatament ocultat. Altra nau espacial va explotar, de la qual no va quedar pràcticament res. D'aquests esdeveniments, inclòs el de la nau espacial que va explotar , 13 van tenir lloc en l'interior dels Estats Units: un a Arizona, 11 a Nou Mèxic i un a Nevada. Tres casos es van produir en altres països, dels quals un va tenir lloc a Noruega i els altres dos a Mèxic. Les observacions dels Ovnis eren tan nombroses que els mitjans disponibles per a examinar-los i avaluar-los, de forma seriosa, es van revelar insuficients. 3-Presència Alien a la Terra Una nau espacial va ser descoberta el 13 de febrer de 1948 en un altiplà dels voltants de Aztec, a Nou Mèxic. Una altra es va trobar el 25 de març de 1948 en Hart Canyon, prop de Aztec també. Media 33 metres de diàmetre. En total, 17 cadàvers d'extraterrestres van ser retirats d'aquestes dues naus, i per descomptat, ocultats. Però, pitjor encara va ser la troballa, en l'interior d'aquestes naus, d'una gran quantitat de restes humanes. El pànic i la consegüent desmoralització van fer presa en els científics. Els documents, qualificats al principi com a "secrets" es van convertir immediatament en "estrictament i altament confidencials". Es va fer sobre ells un vel de silenci encara més espès que el del projecte MANHATTAN. En els anys que van seguir, aquests esdeveniments van figurar entre els secrets millor guardats de la Història. Durant els primers anys, la Força Aèria i la CIA van ser els organismes que van exercir, en exclusivitat, el control del vel de silenci sobre els extraterrestres. De fet, la CIA es va denominar Grup Central d'Intel·ligència quan es va fundar per ordre presidencial i tenia com a missió exclusiva assegurar-se de l'existència dels extraterrestres. Només va ser després de l'abolició de la llei sobre la Seguretat Nacional, que es va denominar CIA. El Consell Nacional de Seguretat (NSC) es va constituir per a controlar els serveis secrets i, més concretament, els extraterrestres. Una sèrie d'ordres i decrets del Consell Nacional de Seguretat van retirar a la CIA de les seves missions inicials de servei d'informació a l'estranger, i se’ls hi va encomanar, cada vegada més, executar accions secretes en el país i en l'estranger. 4-Recopilant informació Al desembre de 1947, es va constituir un grup especial de científics americans d'alt nivell per a l'estudi del fenomen, sota el nom clau de PROJECTE SIGN, que havia d'estudiar el fenomen. SIGN va donar lloc, al desembre de 1948 al PROJECTE GRUDJE; amb la finalitat de desinformar i al mateix temps reunir noves informacions, es va constituir en el marc de GRUDJE, el PROJECTE BLUE BOOK (el famós "Llibre Blau"). El projecte GRUDJE va redactar un total de 16 volums en aquest any, inclòs el controvertit text del famós GRUDJE 13, que Bill English i jo mateix hem pogut estudiar, llegir i fins i tot donar a conèixer públicament. Es van constituir equips nomenats BLUE TEAMS encarregats d'ocultar els enginys voladors així com els seus ocupants vius o morts. Aquests equips van ser nomenats més endavant els ALPHA TEAMS en el marc del PROJECTE POUNCE. El 9 de desembre de 1947, Truman va ratificar, en el denominat informe NSC4, les mesures de coordinació referents als serveis d'informació a l'estranger, sota la pressió dels Ministres, Marshall, Forrestal i Patterson, així com del director del comitè de planificació del Ministeri d'Assumptes Exterior eres, Sr. Kennan. En el llibre nº 1 del Servei d'informació militar i en l'estranger, en l'informe de conclusió del comitè especial de l'examen de les operacions governamentals, relatives a les activitats dels serveis d'informació (Senat dels Estats Units, 94 Congrés, 2ª sessió, expedient nº 94-755 del 26-4-76, pag. 49), es pot llegir el següent: "Aquestes instruccions autoritzen al Ministeri d'Exteriors a decidir sobre totes les activitats anticomunistes dels serveis d'informació en l'estranger". Un apèndix totalment confidencial, al NSC4, referenciat com NSC4a, ordenava al director de la CIA de portar a terme totes les accions secretes de tipus psicològic amb la finalitat d'aconseguir les fites esmentades en l'informe NSC4. Aquesta autorització, facilitada a la CIA per a les operacions secretes esmentades en l'annex NSC4, no especificava directives concretes per a la coordinació ni tampoc assenyalava el límit de les mateixes. Ordenava simplement al director de la CIA de portar a terme aquestes operacions secretes i assegurar-se, en concert amb el Ministeri de Defensa i de l'Exterior, que aquestes accions s'enquadraven amb els interessos de la política americana. Més endavant, els informes NSC10 i NSC10/2 van substituir els informes NSC4 i NSC4a i van ampliar, encara més, la possibilitat d'operacions secretes. Un comitè de Coordinació i Planificació es va constituir per a realitzar un programa encara més ampli d'operacions secretes. Els informes NSC10/1 i NSC10/2, van legalitzar pràctiques il·legals i van autoritzar procediments prohibits pel simple fet d'haver estat recomanats pels dirigents de la Seguretat Nacional. L'efecte es va fer sentir de forma immediata. De cop, tot era permès als Serveis d'Informació. Pel NSC10/1 es va crear, per exemple, un departament de coordinació executiva per a la supervisió dels projectes secrets, però no per a la seva aprovació. A aquest departament se li va confiar, en el màxim secret, la coordinació dels projectes extraterrestres. Els informes NSC10/1 I /2 deixaven entendre, en conseqüència, que ningú en el més alt de la cúspide del poder li interessava saber gens sobre aquests projectes secrets, i l'única cosa que interessava era el seu èxit. Aquestes operacions es van crear a propòsit per un distanciament de la relació entre el President i els Serveis d'Informació. Si bé aquest allunyament havia de servir com a coartada al President i poder al·legar que ignorava l'existència dels fets, en el cas que la veritat arribés a ser pública. Aquest "distanciament", de fet, va ser utilitzat, en els anys que van seguir, per a informar als successius Presidents solament el que el govern "secret" i els serveis d'informació estimessin necessari en relació amb l'existència dels extraterrestres. Mitjançant el NSC10/2, un grup d'estudi es va fundar, compost per científics eminents de l'època que es reunien en secret. Aquest grup d'estudi no era el MJ12. Altre informe, NSC10/5, delimitava els treballs d'aquest grup d'estudis. Van haver de transcórrer quatre anys, perquè nous informes tipus NSC i ordres d'execució secretes propiciessin la fundació del MJ12. 5-La primera víctima Mentrestant, el ministre de Defensa James Forrestal, es va enfrontar a aquesta conspiració del silenci. Era molt idealista i religiós, partidari del dret a la informació. Quan va plantejar el problema dels extraterrestres i va pretendre comentar-lo amb els dirigents del partit i del Congrés, el president Truman li va advertir que no ho portés a terme. Però Forrestal va insistir en la seva temptativa, tot i sabent que era vigilat. Molts d'aquells que desconeixien la veritable trama dels fets per ell relatats el van titllar de paranoic. Més endavant, es va difondre la notícia de què Forrestal, a conseqüència d'una depressió nerviosa, havia ingressat a Bethesda (hospital de la Marina). La realitat, no obstant això, era que es tenia por que Forrestal parlés de més i era necessari aïllar-lo i desacreditar-lo. Un matí del 22 de maig de 1949, agents de la CIA van embolicar un llençol al coll de Forrestal subjectant aquest a un extrem de l'habitació i van llançar a aquest per la finestra. El llençol es va esquinçar caient aquest al sòl i conseqüentment, morint. Així va ser com Forrestal va ser una de les primeres víctimes de la GRAN CONSPIRACIÓ. 6-El EBE L'extraterrestre que va sobreviure, trobat allunyat de les restes de l'accident ocorregut a Roswell, se li va posar el nom de EBE. Aquest nom va ser proposat pel Dr.Vannevar Bush i eren les sigles de "EXTRATERRESTRIAL BIOLOGICAL ENTITY" (Entitat Biològica Extraterrestre). EBE mostrava una propensió a la mentida , i si se li preguntava sobre alguna cosa que no volia contestar, simplement guardava silenci. No obstant això, durant el seu segon any de captivitat, va començar a col·laborar i les informacions que va facilitar varen ser sorprenents. La compilació de les seves revelacions forma la base del que més tard es va anomenar el "Llibre Groc". Bill English i jo mateix, durant la nostra activitat en el grup GRUDJE 13, hem pogut veure fotografies de EBE, igual que altres persones també ho van fer més endavant. A la fi de 1951, EBE va emmalaltir. El cos mèdic no era capaç de determinar la causa de la seva malaltia. No es disposava de cap experiència sobre la qual basar-se. Les funcions corporals de EBE es basaven sobre la clorofil·la i transformava l'aliment en energia de manera similar a les plantes. Les deposicions així mateix s'assimilaven a les de les plantes. En conseqüència es va decidir cridar a un botànic, el Dr. GUILLERMO MENDOZA, especialista en botànica, que va ser l’encarregat de vetllar per la seva salut. El Dr. MENDOZA es va esforçar a salvar la vida de EBE, si bé aquest va morir a mitjans de l’any 1952. D'aquesta manera el Dr. Mendoza va arribar a ser un especialista en la biologia dels extraterrestres. Simultàniament, mentre es realitzava l'intent infructuós per a salvar la vida de EBE, i amb la finalitat d'aprofitar aquesta situació per a guanyar-se els favors d'una raça tan superior a la nostra, els Estats Units van començar a principis de 1952, a enviar al cosmos missatges d'ajut. Els missatges no van ser contestats, si bé el projecte es va mantenir com a senyal de bona voluntat. 7-Creació de la NSA El 4 de novembre de 1952, el President Truman va crear, mitjançant un decret presidencial secret, la supersecreta AGÈNCIA NACIONAL DE SEGURETAT (NSA). La seva funció real era la descodificació de les comunicacions dels extraterrestres i l'estudi de la seva llengua, per a poder així contactar amb ells. Aquesta tasca, de les més urgents, mostrava fins a quin punt s'havia progressat i es va portar a terme mitjançant el projecte amb l'indicatiu SIGMA. A més, la NSA, havia de vigilar en el món sencer, totes les comunicacions i emissions de missatges terrestres o extraterrestres, amb la finalitat d'obtenir informacions per als serveis d'informació, i d'altra banda, ocultar l'existència dels extraterrestres. El projecte SIGMA va tenir l'èxit esperat. La NSA mantenia així mateix el contacte amb la base LLUNA i altres projectes espacials secrets. Mitjançant aquest decret presidencial, la NSA estava per sobre de totes les lleis. La NSA encara avui, està encarregada d’una gran quantitat de funcions, i és, en realitat, el servei més important dels serveis d'informació. Rep en l'actualitat el 75% dels pressupostos assignats als serveis d'informació. El lloc de director de la CIA, avui dia, és solament una cortina de fum per a enganyar al públic. El veritable treball de la NSA és, encara avui, la comunicació extraterrestre, a més d'altres operacions molt específiques. Des de l'esdeveniment de Roswell, el President Truman havia posat al corrent del mateix, no solament als nostres aliats, sinó que també va informar a la Unió Soviètica. I això per si succeís que els extraterrestres es convertissin en una amenaça per a la humanitat, es van dissenyar plans per a la defensa de la terra en un supòsit d'invasió. El manteniment del secret a escala internacional es trobava per tant amb grans dificultats. Es va reconèixer que era necessari crear, a un nivell internacional, un grup extraordinari de vigilància i de coordinació dels esforços per a mantenir el secret i per a protegir al govern de les indiscrecions de la premsa. Resultant la creació d'una societat secreta anomenada els BILDERBERGER (nom del lloc de la seva fundació, l'hotel Bilderberger, Knokke). La caserna general d'aquesta societat està situada a Ginebra (Suïssa). Els Bilderberger es van anar a poc a poc constituint en un govern mundial secret, que encara avui, dirigeix i controla tot (els membres del Bilderberger es reuneixen almenys una vegada a l'any, en llocs cada vegada diferents. En 1988, va anar en Telfz, prop de Innsbruck, Àustria), trobada en el qual va participar el canceller de la república alemanya KOHL. En 1989, la reunió va tenir lloc en Colorado, USA, amb la participació del comte LAMBSDORFF. Les Nacions Unides eren en aquest moment una farsa, igual que avui. 8-Un nou President En 1953, un nou president va entrar a la Casa Blanca, era un home acostumat a una organització molt estructurada i amb una cadena de comandament molt compartimentada. El seu mètode de treball consistia a delegar l'autoritat i a imposar-se sobre un comitè. Únicament decidia els assumptes importants quan els seus consellers no es posaven d'acord. La seva manera habitual de treballar era llegir o que li informessin de les distintes alternatives, per a poder decidir-se per una d'elles. Els seus col·laboradors més propers repetien la seva més preuada cita: "Fes el que hagi de fer-se". Passava gran part del seu temps jugant al golf, el que no era anormal per a un home, la carrera del qual, havia ascendit fins al lloc de cinc estrelles del generalat i cap de les forces aliades durant la guerra. Aquest home era el general DWIGHT DAVID EISENHOWER. En 1953, el seu primer any de mandat, almenys altres deu discos voladors es van estavellar i van ser ocultats, resultant 26 morts i 4 supervivents. Quatre d'aquests deu sinistres van tenir lloc a Arizona, dos a Texas, un a Nou Mèxic, un a Louisiana, un a Montana i un a l’Africa del Sud. Va haver a més centenars d'observacions d’Ovnis. Eisenhower sabia que havia de dedicar-se al problema dels extraterrestres i resoldre'l. Sabia així mateix que no podia, mentre es dedicava a això, posar al corrent al Congrés. A principis de 1953, el nou president es va dirigir a un amic i col·lega del Consell de Relacions Exteriors (CFR), NELSON ROCKEFELLER, i va sol·licitar el seu ajut en aquest assumpte. Eisenhower i Rockefeller van començar a planificar una organització secreta, la finalitat de la qual era la vigilància de les activitats dels extraterrestres, el projecte va ser realitzat en tot just un any. D'aquesta forma va néixer la idea del MJ 12. Havia estat l'oncle de Nelson, Wintrhop Aldlrich, qui havia empès Eisenhower a prendre la presidència. El clan Rockefeller en la seva totalitat, i al costat d'aquest, l'imperi Rockefeller, ho havia sostingut a fons. No obstant això, l'haver sol·licitat a Rockefeller ajut per resoldre el problema dels extraterrestres, va ser el major error, per a l'esdevenir dels Estats Units i potser per a tota la humanitat, que va cometre Eisenhower. En les setmanes següents a la seva elecció, Eisenhower va nomenar Nelson Rockefeller president d'un comitè d'assessors del President, pels assumptes d'organització del Govern. Rockefeller es feia responsable de la planificació per a la reorganització del govern. Diversos programes van ser encomanats a un sol Ministeri, que reunia les competències de Salut, Cultura i Assumptes socials. El congrés va ratificar aquest nou lloc en el gabinet  l'abril de 1953, pel que Nelson va ser nomenat sotssecretari d'Estat, sota les ordres de OVETA CULP HOBBY. 9- Dirigint-se cap a la Terra En 1953, així mateix, els astrònoms van descobrir a l'espai objectes que s'acostaven a la Terra. Es va creure al principi que es tractava d’asteroides. Altres observacions van provar que es tractava de naus espacials. El projecte SIGMA va captar les emissions de ràdio dels extraterrestres. Quan els objectes volants van arribar la Terra, es van situar en òrbita sobre l'equador. Era una quantitat de naus enormes, les intencions de les quals es desconeixien. Es van realitzar contactes per ràdio, gràcies a la utilització d'un llenguatge binari d'ordinador, que van permetre al projecte SIGMA així com a un altre nou projecte denominat PLAT, organitzar un aterratge que va permetre un contacte directe amb aquests éssers d'un altre planeta. Es va confiar al projecte PLAT l'establiment de relacions diplomàtiques amb els estrangers de l'espai. En el mateix període, altra raça d'extraterrestres, hominoides també, havia contactat amb el govern dels Estats Units. Aquests últims, ens va posar en avís en contra de la raça extraterrestre que envoltava amb les seves naus l'Equador i va proposar ajudar-nos en el nostre desenvolupament espiritual. Com condició preliminar, aquests extraterrestres ens van demanar que desmantelléssim i destruíssim les nostres armes nuclears. Es van negar a un intercanvi de tecnologia argumentant la nostra falta de maduresa espiritual i la nostra incapacitat a manejar les tecnologies que ja disposàvem. Van dir que només utilitzaríem les noves tecnologies per a destruir-nos els uns als altres. Van explicar que estàvem en el camí de l'autodestrucció, que havíem de parar de matar-nos els uns als altres, de contaminar la terra i esquilar els seus recursos naturals, i que havíem d'aprendre a viure en harmonia. Aquestes condicions van ser considerades amb extrema desconfiança, particularment l'exigència principal del desarmament nuclear. Es va estimar que acceptar aquestes condicions ens tornaria totalment vulnerables,  enfront d'una eventual amenaça extraterrestre. No es tenia cap referència a una situació similar en la història de la humanitat que hagués pogut ajudar-nos en aquesta circumstància. El desarmament nuclear es va considerar finalment com contrari als interessos dels Estats Units i es va rebutjar l'oferta. Durant 1954, la raça dels extraterrestres de color gris i nas gruixut, aquells que havien envoltat la Terra, va aterrar en la base aeronaval de Holloman. Es va establir un principi d'acord. Aquesta raça es va identificar com procedent d'un planeta del sistema d'una estrella vermella en la constel·lació d’Orion que nosaltres coneixem com Beltegeuse. Van afirmar que el seu planeta s'extingia i que no podrien viure allí molt més temps. Va tenir lloc un segon aterratge, aquesta vegada en la base aeronaval d’Edward. Aquest esdeveniment històric havia estat prèviament preparat i els detalls de l'acord previstos amb anterioritat van ser ratificats. Eisenhower tenia previst passar un cap de setmana de descans a Palm Springs, però aquest dia, se’l va dur al lloc de la trobada, donant com pretext a la premsa que va anar a visitar al dentista. 10-El tractat formal El president Eisenhower es va reunir amb els extraterrestres i es va signar un acord formal entre la nació extraterrestre i els Estats Units d’Amèrica. Es va rebre llavors al primer diplomàtic extraterrestre de l'univers. Va venir amb el títol de "Excm. Sr. Plenipotenciari Krll". Cal incidir en què la bandera dels extraterrestres s’anomenava "La Trilateral" (TC). Es pot veure sobre els seus vehicles i els seus uniformes. La sigles TC procedeixen de la configuració de les insígnies dels estraterrestres Aquests dos aterratges i les trobades van ser filmades, i les pel·lícules existeixen encara avui. L'acord subscrit preveia que els extraterrestres no s'immiscuirien en els nostres assumptes i que nosaltres faríem el mateix amb ells. Hauríem de mantenir en secret la seva presència a la terra. Ens farien beneficiaris de la seva tecnologia i ens ajudarien en el nostre desenvolupament científic. A més, no podien arribar a cap acord amb cap altra nació terrestre; se'ls va autoritzar a segrestar a homes en un nombre i a intervals limitats, amb fins d'investigació mèdica i d'estudi del nostre desenvolupament, amb la condició que les persones no resultessin danyades i que fossin retornades al mateix lloc del seu segrest. Les persones segrestades no havien de guardar cap record de l'esdevingut. Els extraterrestres devien, així mateix, lliurar de forma regular al MJ-12 una llista dels seus contactes humans i dels segrests que portessin a terme. Es va convenir que cada nació acolliria a un ambaixador de l'altra, i això, durant tot el temps que l'acord romangués en vigor. La nació extraterrestre i els Estats Units havien d'intercanviar-se 16 persones de forma permanent, amb la finalitat d'aprendre a conèixer-se mútuament. 11- Bases subterrànies Mentre que els convidats extraterrestres residien a la terra, els convidats terrestres visitarien el lloc d'origen dels extraterrestres. Es va acordar així mateix construir bases subterrànies per a l'ús de la nació extraterrestre, i dues d'elles d'utilització comuna. L'intercanvi de tecnologia es realitzaria en aquestes bases comunes. Les bases reservades als extraterrestres van ser construïdes sota les reserves índies que es trobaven en un quadrat situat entre els estats de Utah, Colorado, Nou Mèxic i Arizona. Una altra base va ser construïda a Nevada, en la regió denominada S4, a unes 7 milles al sud de la frontera oest del districte 51 , anomenada Dreamland. Tots els terrenys utilitzats pels extraterrestres, així com el personal allí destinat, estan encara, avui dia, controlats exclusivament pel ministeri de la Marina. A pesar que els treballs es van iniciar immediatament, la construcció no va avançar de veritat fins a 1957, data en la qual els fons assignats al projecte van augmentar de forma significativa. 12-Àrea 51 i S4. Durant aquest temps, es va seguir treballant en el" LLIBRE GROC". Es va realitzar un nou projecte, el projecte REDLIGHT, i es van organitzar preparatius per a efectuar vols de prova amb naus extraterrestres. Es va construir una instal·lació supersecreta a Groom Lake (Nevada), en el recinte allí reservat a les proves d'armament. Aquest lloc va rebre el nom de Dreamland i es va encomanar la seva custòdia al Ministeri de la Marina. El personal era sotmès a un examen de seguretat "Q" i a una autorització presidencial. Dir que el President dels Estats Units mai va ser autoritzat a accedir al lloc.... Aquesta base extraterrestre, en la qual tenien lloc les transferències de tecnologia, se situa en la regió 4 i es va denominar "la cara oculta de la lluna", (del nom de la qual han sorgit tants malentesos en la premsa durant aquests últims anys). Es va confiar a l'exercit la constitució d'una organització supersecreta per a la protecció dels projectes extraterrestres. Aquesta organització, anomenada National Reconnaissance Organisation, es troba a Fort Carson, Colorado. Equips especials denominats Delta Teams, van ser creats per a la protecció dels projectes secrets. Un segon projecte, denominat SNOWBIRD, va seguir immediatament, la funció del qual era de donar una explicació oficial a les observacions realitzades de forma accidental d'enginys voladors lluminosos i de color vermell, fen-los passar per proves de la Força Aèria. Es van fabricar enginys volants Snowbird amb tecnologia convencional els quals van fer vols de demostració per a la premsa. El projecte Snowbird va ser també utilitzat per a desacreditar les veritables e irrefutables observacions de naus extraterrestres, amb la finalitat de minvar la curiositat del públic. El projecte Snowbird va complir perfectament la seva missió: els informes dels ovnis van disminuir sensiblement durant els anys següents. 13-Confidencial L'Oficina Militar de la Casa Blanca havia organitzat un fons secret d'un milió de dòlars, el qual gestionava directament. Aquest fons es va utilitzar per a la construcció de més de 75 instal·lacions subterrànies. A les preguntes dels Presidents, se'ls contestava que es tractava de refugis per a ells, en cas de guerra. En realitat, poques d'aquestes instal·lacions subterrànies es van construir per als Presidents. Milions de dòlars van passar per aquesta Oficina per a anar a parar al MJ-12 i d'aquí, a les empreses contractades. Amb aquests fons, es van pagar les bases extraterrestres secretes, altres bases militars e instal·lacions previstes per a l'ALTERNATIVA 2. El president Johnson va utilitzar diners d'aquest fons per a la construcció d'un cinema i l'acondicionament de la carretera que conduïa al seu ranxo. No tenia ni idea dels secrets de l'assumpte. Aquests fons secrets de la Casa Blanca, per a construccions subterrànies, havien estat creats en 1957 pel president Eisenhower. Els pressupostos procedien del Congrés, emprats amb el pretext de "construcció i manteniment d'instal·lacions secretes per a l'ús del President en temps de guerra" o "refugis de socors per als Presidents". La ubicació dels llocs i de tot el referent a aquestes instal·lacions era i és alt secret. L'Oficina Militar disposa, encara avui dia, d'aquests fons, que són encaminats cap a la seva destinació a través d'una xarxa compartimentada i complicada, amb la finalitat de què ni tan sols els espies o experts comptables més experimentats no puguin seguir el seu rastre. 14-Fundació del Majestic 12. Fins a 1980, només alguns rars iniciats coneixien, de principi a fi, la forma en la qual aquests fons arribaven a la seva destinació i a quins projectes en concret es destinaven. A l'inici de la cadena es trobaven els diputats George Mahon de Texas, president del comitè de pressupostos de la càmera de representants i el seu comitè de defensa, i Robert Sikes, de Florida, president del sub-comitè de la cambra de representants per als pressupostos de les construccions militars. Avui dia es creu que és el portaveu de la Cambra dels Representants, Jim Wright, qui dirigeix en el Congrés aquests fons i que una lluita pel poder a esclatat per a substituir-lo. En l'extrem de la cadena, vam trobar al President, el MJ-12, el director de l'Oficina d'Assumptes Militars, així com el cap de les drassanes navals de la Marina. Els fons eren aprovats pel comitè de pressupostos i atorgats al Ministeri de la Defensa, per a uns assumptes ultra-secrets, el programa de construcció de l'Exercito de terra. Si bé aquest Cos no podia disposar d'aquests fons, i no sabia a què anaven destinats. L'autorització per a la seva utilització procedia de fet del Ministeri de la Marina. Els fons es dirigirien al departament "Cheassapeake" el qual tampoc podia disposar dels mateixos. Fins i tot el comandament suprem, un almirall, desconeixia la seva destinació real. Un sol home, el comandant de la Marina encarregat del departament "Cheasepeake" i que solament rendia comptes a l'Oficina Militar de la Casa Blanca, coneixia la veritat, l'import dels fons i la seva destinació final. El total secret que ha envoltat a aquests fons prova, fefaentment, com totes les pistes s'han ocultat mitjançant un intricat laberint impossible de desentranyar, fins i tot pels més experts. Mai va haver-hi cap auditoria i mai ni haurà, sobre la utilització d'aquests fons secrets. Engruixats imports d'aquest fons ultrasecret han estat transferits secretament a Palm Beach (Florida), a un lloc que pertany a la Guàrdia Costanera denominat Peanut Island. Aquesta illa es troba pròxima a un terreny que pertanyia a Joseph Kennedy. S'ha rumorejat que els diners es va utilitzar per a l'acondicionament del territori i diverses inversions immobiliàries. No obstant això, fa algun temps, un programa de televisió dedicat a l'assassinat de Kennedy, va mostrar el testimoni, d'un empleat de la Guàrdia Costanera, que va afirmar haver lliurat diners en els límits del terreny de la família Kennedy a un representant de la família. Podria tractar-se d'un pagament secret a la família Kennedy per la pèrdua del seu fill John F. Kennedy? Altres pagaments van seguir durant l'any 1967, posteriorment van cessar. Els imports i el motiu real d'aquests pagaments segueixen sent una incògnita... Mentrestant, Nelson Rockefeller havia canviat de lloc altra vegada. Ara havia posat el seu interès en l'antic lloc de C.D. Jackson: "Responsable de les missions especials per a les estratègies psicològiques". Quan Nelson va ser nomenat per a aquest lloc, el títol del lloc va ser "Responsable de missions especials per a l'estratègia de la guerra freda". Aquest mateix lloc es va mantenir i van desenvolupar les seves comeses, fins que va ser ocupat per Henry Kissinger, sota el mandat de Nixon. Oficialment, havia d'oferir ajut i consell per al desenvolupament de la comprensió i de la cooperació entre els pobles. Aquesta versió era un pur pretext, ja que Rockfeller era, secretament, el coordinador dels serveis secrets del President. En el seu nou lloc, estava directa i exclusivament subordinat al President. Prenia part a les sessions del Gabinet, del CFR (Economic Policies) i del Consell Nacional de Seguretat (National Security Council), el més alt comitè director del govern. Fins i tot es va donar a Rockfeller un lloc encara més important, el de director d'una unitat secreta, el "Grup coordinador de la Planificació", que havia estat creat per decret NSC 5412/2 al març 1955. El grup es componia de diversos membres "ad hoc", segons l'ordre del dia de la reunió. En contrapartida, els membres permanents eren Rockfeller, un membre de cadascun dels Ministeris de Defensa i d'Afers exteriors, i el Director de la CIA. Aquest grup va ser anomenat el" Comitè 5412", o el "Grup especial". Pel decret 5412/1, es va obligar que aquest comitè executiu aprovés les operacions secretes, mentre que en el passat tals operacions solament s'executaven amb l'única autorització del director de la CIA. L'ordre secreta del President Eisenhower NSC 5410 precedia per tant en 1954 l'ordre 5412 que va crear un comitè permanent (no "ad hoc"). Aquest comitè va ser nomenat MAJORITY 12, i havia de dirigir i controlar totes les activitats secretes en relació amb la qüestió dels extraterrestres. El NSC 5412/1 va tenir seguidament que explicar la raó de les seves nombroses reunions en el supòsit que el Congrés o la premsa es tornessin curiosos. MAJORITY 12 estava integrat per Nelson Rockfeller, Allen Welsch Dulles (Director de la CIA), John Foster Dulles (Ministre d'Afers exteriors), Xerris I. Wilson (Ministre de Defensa) , l'almirall Arthur W. Radford (cap d'Estat Major), J. Edgar Hooverd (director del FBI) i de sis homes del Directori del CFR, anomenats "els savis". Tots aquests homes eren membres d'una societat secreta d'estudiants, i es denominaven ells mateixos la JASON SOCIETY o els JASON SCHOLARS, i reclutaven als seus membres en les associacions tals com els SKULL AND BONES i els SCROLL AND KEYS d'Harvard i Yale. Aquests "savis" eren els membres fundadors del CFR. MJ-12 contava doncs amb 12 membres: els sis primers procedents de càrrecs del govern, i el grup de"savis", format per quadres executius i directors del CFR i, més tard, de la Comissió Trilateral (TC). Gordon Dean, George Bush i Zbigniew Brezinski formaven part de la mateixa. Els "Savis" més importants i més influents que van col·laborar en el MJ-12 van ser John McCloy, Robert Lovett, Everall Harriman, Charlos Bohlen, George Kennan i Dean Acheson. La seva influència política havia de romandre fins als anys 70. És significatiu que tant Eisenhower, com els sis primers membres del MJ-12, procedents del govern, hagin estat així mateix membres del CFR. Alguns investigadors seriosos van descobrir que tots els "savis" no havien estudiat a Harvard o Yale, i que no tots havien estat reclutats per la seva pertinença a les societats Skull and Bones o Scroll and Keys. Aquest enigma s'aclarí quan es va llegir el llibre "The wise men" (Els homes savis) de Walter Isaacsson i Evan Thomas, de l'editorial Simon and Schuster, Nova York. En el capítol 9, es veia la següent frase :"...la seva entrada en els Skull i Bones ha estat decidida en una base aeronaval dels voltants de Duenkirchen". He assolit descobrir que els seus membres són correntment reclutats sobre la base del seu servei militar abans dels seus estudis i no sol i exclusivament pel fet de la seva estada a Harvard o Yale. Més tard, alguns membres triats van ser admesos en la JASON SOCIETY. Tots eren membres del CFR i, en aquest moment, l'anomenada Eastern Establishment. Això hauria de donar-los una idea de la influència i del significat de la majoria de les societats secretes universitàries. La JASON SOCIETY creix i prospera encara avui, però compte també entre els seus afiliats amb membres de la Comissió Trilateral. Els membres de la Trilateral existien ja en secret en 1973. I la sigla de TC procedeix de la sigla de la bandera dels extraterrestres... MJ-12 encara existeix actualment. Sota el mandat d'Eisenhower i de Kennedy, i amb la finalitat de despistar, es va anomenar el Comitè 5412 o el Grup Especial. Durant el govern Johnson, s’anomenava el comitè 303, ja que el nom de 5412 havia estat divulgat en el llibre "The secret Government". (El Govern Secret). En realitat s'havia permès a l'autor del llibre que li arribessin les informacions sobre 5412/1 per a ocultar millor l'existència del NSC 5410. Sota el mandat de Nixon, Ford i Carter, es va denominar el "Comitè 40", i sota el de Reagan el "Comitè PI 40". Durant tots aquests anys, solament es va canviar el nom.

PORTADA